Chaufaier

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Chaufaier[1] (Chauffayer en francés) es una comuna dau Daufinat occitan situada dins lo departament daus Auts Aups e la region Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Chaufaier
Chauffayer
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Chaufaier.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 45′ 18″ N, 6° 00′ 34″ E
Superfícia 10,9 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 132 m
910 m
775 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença Aups e Còsta d'Azur
Departament
5
Auts Aups Armas del Departament de Auts Aups
Arrondiment
052
Gap
Canton
0520
Sant Fermin
Intercom
240500348
Comunautat de Comunas de Gaudemar
Cònsol Richard Achin
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
704 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

716 ab.
Autras informacions
Còde postal 05800
Còde INSEE 05039

Geografia modificar

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Antany Lo territòri de la municipalitat se trucava Aubessagne, nom occitan format de l'adjectiu albo, en significant blanc e del nom sagni en significant marais — en referéncia probablament a la siá estenduda planeja e d'aquel fach marécageuse. Lo senhor del luòc i i aviá édifié un ostal fòrt, en dependent del vibaillage del Champsaur. Es al començament del XIVe sègle que la familha de las Herbeys ereta del mandement de Aubessagne, e empren de ne far un sojorn seigneuriale.

En la segonda mitat del XIXe sègle, Louis-François dels Herbeys fa bastir un canal de dérivation de la Séveraissette per permetre lo regadiu de las tèrras de Aubessagne. Aquel canal, #que lo traçat ne rèsta visible dempuèi Sant-Jacques fins al castèl, es uèi abandonat.

En 1887, lo caseriu de Chaufaier, establit sus la rota reiala de Grenòble a Grassa (futura rota nacionala 85), es vengut çò de mès d'important de la comuna. Çò Cap de-luòc i es alavetz establit, e la municipalitat pren lo sieu nom.

Pendent la Segonda Guèrra mondiala, Chaufaier, #que la gaireben-totalitat de la populacion n'èra en favor de la Resisténcia, a porgit dos grops de combat als FFI, lo un del AS (comandada per Jean Jourdan, instituteur revocat per Vichèi), l'autre FTP comandat per J. Gras, lududes tanben instituteur. Per en un autre luòc, lo vilatge a protegit tres familhas josievas #qu'an doncas survécu.

Lo dimenge 20 d'agost 1944, los grops de resisténcia an enganchat la colomna alemanda #que vendiá de Grenòble per assistir la garnison de Gap. I i aguèt un combat ont #perir dos maquisards (Mathieu e Gras, homonyme del capitani FTP) e tres unes autres abitants de Chauffayer. La granja dels Quatre-Camins i aguèt incendiat. Lo cònsol, Pierre Roux, i èra demorat valentament dins la siá plaça dins un vilatge totalament desertat.

Lo ser del 21 d'agost de 1944, l'avantgarda americana #arribar a Chaufaier e #contunhar la siá rota cap a Grenòble, parallèlament a una autra colomna #que passava per Legits-la-Crotz-Anautita[2].

Tèxte originau de l'article francés

Autrefois le territoire de la commune s'appelait Aubessagne, nom occitan formé de l'adjectif albo, signifiant blanc et du nom sagno signifiant marais — en référence probablement à son étendue plane et de ce fait marécageuse. Le seigneur du lieu y avait édifié une maison forte, dépendant du vibaillage du Champsaur. C'est au début du XIVe siècle que la famille des Herbeys hérite du mandement d'Aubessagne, et entreprend d'en faire une demeure seigneuriale.

Dans la deuxième moitié du XIXe siècle, Louis-François des Herbeys fait construire un canal de dérivation de la Séveraissette pour permettre l'irrigation des terres d'Aubessagne. Ce canal, dont le tracé reste visible depuis Saint-Jacques jusqu'au château, est aujourd'hui abandonné.

En 1887, le hameau de Chaufaier, établi sur la route royale de Grenoble à Grasse (future route nationale 85), est devenu le plus important de la commune. Le chef-lieu y est alors établi, et la commune prend son nom.

Pendant la Seconde Guerre mondiale, Chaufaier, dont la quasi-totalité de la population était en faveur de la Résistance, a fourni deux groupes de combat aux FFI, l'un de l’AS (commandée par Jean Jourdan, instituteur révoqué par Vichèi), l’autre FTP commandé par J. Gras, lui aussi instituteur. Par ailleurs, le village a abrité trois familles juives qui ont donc survécu.

Le dimanche 20 août 1944, les groupes de résistance ont accroché la colonne allemande qui venait de Grenoble pour assister la garnison de Gap. Il y eut un combat où périrent deux maquisards (Mathieu et Gras, homonyme du capitaine FTP) et trois autres habitants de Chauffayer. La ferme des Quatre-Chemins fut incendiée. Le maire, Pierre Roux, était resté courageusement à son poste dans un village entièrement déserté.

Le soir du 21 août 1944, l'avant-garde américaine arriva à Chaufaier et continua sa route vers Grenoble, parallèlement à une autre colonne qui passait par Lus-la-Croix-Haute[3].


Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Richard Achin    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
727 407 651 695 828 884 923 895 858

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
865 874 843 850 847 848 900 815 764

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
759 703 699 666 660 609 560 581 494

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
496
504
528
402
363
334
377
383
385
2009 2010
391
398
391
396
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Liames extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Toponimia Occitana e Senhalizacion bilingüa. Actas del Congrés d'Aush, 2007, publicat pel CROM, mapa a la pagina 73
  2. Henri Béraud, La Segonda Guèrra mondiala en las Anautitas-Alpes, Societat d'estudis de las Anautitas-Alpes, 1990 ; La resisténcia en lo departament de las Anautitas-Alpes, mapa levada pel Comitat d'istòria de la Segonda Guèrra mondiala ; Pierre Palau, Una mainadesa ordinària en temps #que la èran pas pas, relat, edicion defòra de comèrci conservat a la BNF, 2001
  3. Henri Béraud, La Seconde Guerre mondiale dans les Hautes-Alpes, Société d'études des Hautes-Alpes, 1990 ; La résistance dans le département des Hautes-Alpes, carte dressée par le Comité d'histoire de la Seconde Guerre mondiale ; Pierre Palau, Une enfance ordinaire en des temps qui ne l'étaient pas, récit, édition hors commerce conservée à la BNF, 2001