Lo charango qu'ei un instrument de musica de las còrdas puntejadas originari de las regions andinas de Bolívia e Peró mei que mei mes egaument utilizat dens las musicas tradicionaus d’Argentina, Chile e Eqüator.

Charango hèit dab un clesc de tató

A l’origina que ho fabricat peus abitants de las regions andinas en s’inspirant deus instruments de còrdas puntejadas aportats peus colons espanhòus (com la guitarra, la bandurria e la vihuela) e en utilizar lo clesc deu tató entà formar la caisha de resonància.

L'acòrd deu charango qu’ei miélher adaptat que non pas los instruments europèus entà interpretar las melodias e los acòrds pentatonics de la musica andina.

Desempuish las annadas setanta deu sègle XX, las comunautats latinoamericanas qui emigrèn de cap Euròpa qu’exportèn las loas musicas e lo charango qu’a conegut un desenvolopament dens quauques ciutat d’Euròpa, e a París en particular.

Existisson tres talhas de l'instrument :

Charango bolivian modèrne de husta

Mas fòrça variantas se tròban en Bolívia e Peró :

  • Ranka Charango de 8 còrdes
  • Qonqota
  • Anzaldeña
  • Ayquileño
  • Kirki
  • Charango sacabeño
  • 'Charango de Pukarillo o de chojllo-chojllo
  • Charango Vallegrandino de 6 còrdas
  • Palta Charango
  • Guitarrón de 8 còrdas
  • Medianas (pichona, mediana e grèva)
  • Maulincho
  • Charangos juguetes
  • Charango Uñanchay (anzaldeño de 10 a 11 còrdas)
  • Charangos tajlachis (bais, median e alto)