Wikipèdia

Chanakya

Vishnugupta Chanakya (375, Taxila - 283 avC, Patna) es un sabent e filosòf indian de l'Antiquitat. Braman erètge, s'enteresset a de domenis variats coma la filosofia, l'ensenhament, la politica, l'economia e lo dreit. Son òbra principala seriá l’Arthashastra, un tractat de politica, d'economia e d'estrategia militària escriut en sanscrit. Tanben, seriá estat un conselhèir important del rei Chandragupta Maurya, fondator de l'Emperi Maurya, e Chanakya es sovent assimilat a Kautilya, lo primèir ministre de Chandragupta.

Biografia modificar

 
Extension de l'Emperi Maurya en 265 abC.

La vida de Chanakya es pas ben coneissuda qu'es vengut un personatge semilegendari reivindicat per mai d'un pòble o d'un movement religiós indian. Las fònts que descrivon son existéncia son adoncas nombrosas, mas son larjament divergentas. Aumens quatre ensembles de documents traitant de Chanakya — e de Chandragupta — son aital estats identificats per los istorians[1] :

Quauques elements son constants dins los quatre còrpus. Chanakya, ofensat per lo rei de reialme de Magadha, participèt a la desfaita d'aqueu reiaume e a l'aveniment de Chandragupta e de l'Emperi Maurya. Chanakya es tanben frequentament confondut amb Kautilya, lo primèir ministre de Chandragupta. Aquela associacion es eissida d'un vèrs de l’Arthashastra que precisa que lo nom personau de son autor es Vishnugupta[7]. Lo Panchatantra, un tèxte bodista escrit vèrs 200 avC, establís un liam clar entre los dos personatges qu'es représ per los documents ulteriors. Aquel element es vengut una partida importanta de la tradicion istorica estachada a Chanakya e Kauṭilya, mas los istorians actuaus an de dotes sus sa realitat[8][9].

Òbras modificar

 
Fotografia del manescrit de l’Arthashastra redescobèrt en 1905.
Article detalhat: Arthashastra.

Dos tèxtes son tradicionalament atribuïts a Chanakya : l’Arthashastra e lo Chanakyaniti. Lo segond es una compilacion d'aforismes que foguèt probable escrita entre los sègles IV e III avC[10]. En defòra de son interès istoric, es pas considerat coma una òbra majora.

Al contrari, l’Arthashastra aguèt una influéncia majora sobre la pensada politica indiana fins al sègle XII[11][12]. Après aquel periòde, foguèt perdut fins a sa redescobèrta en 1905 per un librari, Rudrapatna Shamasastry (1868-1944), dins un pojòl de manescrits de l'Oriental Research Institute[13]. Escriut en sanscrit, aquel tractat es organizat en 15 libres, 150 chapitres e 180 subjèctes. Lo primèir terç es consacrat a la gestion dels afaires de l'Estat e lo resta s'interèssa a la diplomacia e a l'estrategia militària. L'autor i desvolopa una tesi pragmatica que prepausa d'abandonar tota consideracion morala dins la gestion dels afaires interiors e exteriors d'un reialme. Per aquela rason, es sovent comparat amb Nicolau Maquiavèl (1469-1527). Pasmens, la vision de Chanakya es mai activa e sovent mai violenta. Lo creis de l'Estat i es sinonime de conquestas e la guerra es aital un espleit indispensable de la politica d'un sobeiran. Mas l’Arthashastra se limita pas unicament a la fòrça militària per espandir lo reialme : en fàcia d'un rival mai poderós, preconiza pusleu l'usatge de la duplicitat per aténher sos objectius.

Pasmens, l'autor de l’Arthashastra s'interèssa a d'aspeits ignorats per Maquiavèl coma l'organizacion de l'economia, lo foncionament dels impòsts, la question de la proprietat privada, la gestion de l'industria, de las minas o de las seuvas, la justícia penala, las leis civilas (maridatge, conflictes entre marchands, conflictes entre emplejaires e emplejats...). Se pronóncia en favor de la defença de la proprietat privada per l'Estat, d'una taxacion equilibrada per renforçar lo sosten popular al poder e per una participacion de l'Estat a l'economia[14]. Es tanben favorable a una justícia penala dirigida per lo poder reial iniciator de l'accion repressiva que l'infraccion es vista coma un crime contra l'Estat[15].

Los afaires militars ocupan la plaça centrala de l’Arthashastra. Dins sa vision pragmatica, l'autor desvolopa mai d'un aspècte de la guerra e del conflicte. A la basa, considèra necessari de fortificar lo reialme, de manténer lo nivèl de preparacion de las fòrças armadas e de ben gerir las ressorsas necessàrias a l'esfòrç de guerra. L'importància d'autres elements coma l'assassinat dels cap enemic o l'utilizacion de la propaganda, de la corrupcion e de l'espionatge son pareirament afortits. Pasmens, malgrat l'importància de la guèrra dins lo tractat, l'autor se pronóncia en favor de la patz qu'es considerada coma un periòde mai favorable per la populacion e l'Estat[16][17].

Annexas modificar

Liams intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (fr) Madeleine Biardeau, L'hindouisme. Anthropologie d'une civilisation, París, Flammarion, coll. « Champs Essais », 1995, 312 p.
  • (en) Thomas Burrow, « Cāṇakya and Kauṭalya », Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute, vol. 48-49, 1968, pp. 17 e seguentas.
  • (fr) Jean Langlois, « Comparative Study between Arthasastra and San Shi Liu Ji (The Thirty Six Strategies) », Fellow Seminar, IDSA, 2013.
  • (en) Patrick Olivelle, King, Governance, and Law in Ancient India: Kauṭilya's Arthaśāstra, Oxford, Oxford University Press, 2013.
  • (en) Thomas R. Trautmann, Kauṭilya and the Arthaśāstra: a statistical investigation of the authorship and evolution of the text, Brill, 1971.

Nòtas e referéncias modificar

  1. ↑ Namita Sanjay Sugandhi, Between the Patterns of History: Rethinking Mauryan Imperial Interaction in the Southern Deccan, 2008, pp. 88–89.
  2. ↑ Gananath Obeyesekere, « Buddhism, ethnicity and Identity: A problem of Buddhist History », dins Journal of Buddhist Ethics, n° 10, 2003, p. 46.
  3. ↑ Romila Thapar, The Past Before Us, Harvard University Press, 2013, p. 403.
  4. ↑ Constance Jones e James D. Ryan, Encyclopedia of Hinduism, Checkmark Books, 2007, p. 231.
  5. ↑ Upinder Singh, A History of Ancient and Early Medieval India: From the Stone Age to the 12th Century, Pearson PLC, 2016, p. 28.
  6. ↑ ‎R. C. C. Fynes, The Lives of the Jain Elders, Oxford University Press, 1998.
  7. ↑ (en) Thomas R. Trautmann, Kauṭilya and the Arthaśāstra: a statistical investigation of the authorship and evolution of the text, Brill, 1971, p. 5.
  8. ↑ (en) I. W. Mabbett, « The Date of the Arthaśāstra », Journal of the American Oriental Society, vol. 84, n° 2, 1964, pp. 162-169.
  9. ↑ (en) Thomas R. Trautmann, Kauṭilya and the Arthaśāstra: a statistical investigation of the authorship and evolution of the text, Brill, 1971, p. 67.
  10. ↑ (en) Davis Miles e V. Badarayana Murthy, Chanakya's Niti-Sastra, CreateSpace Independent Publishing Platform, 2012.
  11. ↑ (en) Roger Boesche, « Kautilya's Arthaśāstra on War and Diplomacy in Ancient India », The Journal of Military History, vol. 67, n° 1, 2003, pp. 9-37.
  12. ↑ (en) Henry Albinski, « The Place of the Emperor Asoka in Ancient Indian Political Thought », Midwest Journal of Political Science, vol. 2, n° 1, 1958, pp. 62-75.
  13. ↑ (en) Charles Allen, Ashoka: The Search for India's Lost Emperor, Londres, Hacette UK, 2012.
  14. ↑ (en) Patrick Olivelle, King, Governance, and Law in Ancient India: Kauṭilya's Arthaśāstra, Oxford, Oxford University Press, 2013, pp. 127-175.
  15. ↑ (en) Patrick Olivelle, King, Governance, and Law in Ancient India: Kauṭilya's Arthaśāstra, Oxford, Oxford University Press, 2013, pp. 134-139.
  16. ↑ (en) Torkel Brekke, The Ethics of War in Asian Civilizations: A Comparative Perspective, Routledge, 2009, p. 128.
  17. ↑ (en) Patrick Olivelle, King, Governance, and Law in Ancient India: Kauṭilya's Arthaśāstra, Oxford, Oxford University Press, 2013, pp. 273-274.
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Chanakya&oldid=2415812 »