Causses e Vairan

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Causses e Vairan (Causses-et-Veyran en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Causses e Vairan
Causses-et-Veyran
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo cloquièr de la glèisa de ?
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 28′ 31″ N, 3° 05′ 13″ E
Superfícia 17,65 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
403 m
150 m
33 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3425
Càsols (Murvièlh abans 2015)
Intercom
243400710
CC dels Avant Monts
Cònsol Gérard Baro
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
611 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

621 ab.
Densitat 35,35 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Caussanais
(en francés)
Còde postal 34490
Còde INSEE 34061

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Causses modificar

La prononciacion es ['kαusès]. Las fòrmas ancianas son : castrum de Caucio en 1199, casalem de Caussero en 1265 [segonda man : cap a 1500], de Cauceribus en 1323, de Cauceriis en 1342, de Carceribus en 1351, de Causseribus en 1357, 1361, al sègle XVI, en 1636, de Causis en 1500-1502, Causses en 1571, Causse en 1622, 1643, 1708, Causses et Vairan/Veiran en 1740-60, Causses en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, que cita una mencion Calsanum de 990, venguda del (marrit) diccionari ortografic d'Eugène Thomas (1865), lo nom auriá conegut un reculament d'accent [implicitament, *Caussan > *Caussa]. L'origina seriá lo nom latin d'òme Calicius, amb lo sufixe -anum [2]; segon Hamlin, pr'amor de la situacion topografica e de las fòrmas ancianas, lo nom es pas simplament un plural de causse; la fòrma de 1199 es probablament corrompuda. Causses ven de l'ancian occitan calcièr (> calciè, TdF) « caucinièira » (cf. l'expression in furno caucerencs emplegada en 1165); après la reduccion normala d'-èrs a -ès, una etimologia populara faguèt passar lo nom a causses[1].

Vairan modificar

La prononciacion es [ba'jro]. Las fòrmas ancianas son : terminio de Averano, cap a 972, ecclesiam S. Severi de Vayrano, cap a 1156, castrum de Veranio, cap a 1182, Vayrano en 1323, [villa] de Vayrano en 1342, Vayra en 1363, Vayran en 1571, 1585, de Vayrano, al sègle XVI, de Vairano en 1636, Veiran en 1708, m[étair]ie du Vairan en 1759, l'eglise de Vayran en 1740-60, Vayran en 1770-72 (mapa de Cassini)[3].

Segon Hamlin, Vairan ven del gentilici latin Varius, amb lo sufixe -anum. Vairan èra una proprietat galloromana[3].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 1995 2026 Gérard Baro PS retirat d'agricultor
1972 1995 Didier-Léon Douarche    
1944 1972 Jules Milhau    
1919 1944 Raymond Guibert    
  1919      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 624, totala: 633
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
313 581 570 565

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
848 - - 922 - - 1 011 767 -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
678
612
503
503
504
546
593
583
600
608
2009 2010
616
624
633
641
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 611 abitants e la densitat èra de 34,62 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 94
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 157
  3. 3,0 et 3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 423