Catarina de Borbon, (París lo 7 de heurèr de 1559 - lo 13 de heurèr de 1604) duquessa de Labrit e comtessa d'Armanhac, que ho regenta deu reiaume de Navarra e deu país sobeiran de Bearn deu temps qui Noste Enric, lo son hrair, b'èra en dehòra de las soas possessions navarresas e bearnesas. Qu'èra la hilha de Joana de Labrit, regina de Navarra e d'Antòni de Borbon, prince de sang. Au contre deu son hrair que demorè hidèu durant tota la soa vita a la religion calvinista a maugrat d'ua conversion forçada a l'escadença de la Sent Bertomieu.

Catarina de Borbon
Lo Castèth de Pau en 1834, haut o baish com at deishè Catarina de Borbon.

Segond l'istorian bearnés Pèir Tucoo-Chala que ho un deus sobeirans bearnés qui impausè lo francés suber l'occitan dens la vita politica bearnesa e tot adressà's au Parlament de Navarra pas sonque en francés. Que conservam totun d'era ua letra en bearnés.

Que marquè hèra de las soas transformacions lo Castèth de Pau e la vila medisha qui èra a vàder deu temps de las soas regéncias.

Amorosa deu Comte de Soisson (gessit d'un arram deus Borbons) no'u podè pas esposar per'mor de l'ostilitat de Noste Enric qui cranhèva que tau maridat e dessi pretencions dinasticas o politicas au Comte.

Ligam intèrne modificar

Bibliografia modificar

Tucoo-Chalaa, Pèir. Catherine de Bourbon, une calviniste exemplaire. Anglet : Atlantica, 2003.

Bearn