Capinghem

una comuna francesa

Capinghem es una comuna francesa del departament del Nòrd e de la region dels Nauts de França .

Capinghem
Capinghem
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 38′ 42″ N, 2° 57′ 46″ E
Superfícia 1,86 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
49 m
34 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
59
Nòrd Armas deu Departament de Nòrd
Arrondiment Lille
Canton Armentières
Intercom
245900410
de Lille Métropole
Cònsol Christian Mathon (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Capinghemmois, Capinghemmoises (en francés)
Còde postal 59160
Còde INSEE 59128

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés
 
Capinghem En lo sieu costat e lo sieu arrondissement
Tèxte originau de l'article francés
 
Capinghem dans son canton et son arrondissement

==Istòria==

Partida eissida de l'article francés

Lo primièr acte conegut remonta a 1124. S'agís de la donation de la dîme a Sant Pierre de Lille.

A la Mièja Edat, la distincion de Capinghem o fief de la Vichte compte coma la una dels mai important del sector. Passa de contunh a la familha Vilain de Gand #que la n'illustra Maximilien, Comte de Isenghien, a conegut per i aver severament reprimit los estralls dels Gueux (iconoclastes) l'an 1566.

En 1646, en lo moment del banc de Armentières, los maréchaux de Gassion e de Rantzau, dirigent l'armada francesa contra Lomme, assiègent la parròquia.

Un dénombrement datat de 1543 donava 33 fuòcs (ostals). Se'n compta uèi mai de 850.

Lo vilatge #qu'aperteniá dins los Païses-Basses espanhòls a ligat a la França en 1668.

A la Revolucion Francesa, jos la impulsió de Augustin François en Tirant, primièr cònsol, un nòu essor economic complète l'activitat agricòla mercés al desvolopament del trabalh del lli, del cuèr e del pichon artisanat.

La populacion de Capinghem èra, en 1830, de 323 abitants #que 49 indigens socorreguts e 3 mendians. N'A aquela epòca, lo principal genre d'indústria, en aquela municipalitat èra l'agricultura e lo tissage de las teles. Las principalas culturas agricòla èran lo blat, lo lli e lo colza, las autras culturas èran la avoine, lo trèfle, las faves e, en mendre part, lo tabac e los légumes. Sus la superficie de 184 a en cobrint la municipalitat, en 1830, i i aviá 145 li cal de tèrras labourables, 4 a en prés, 26 a en superficies plantadas, 2 a en proprietats bastidas e 6 a en rotas, rius, èca. (Sc. Annuaire Estatistica del Nòrd -Danel, 1830) Pendent tota Modèl:La s- , la populacion pas cessa d'aumentar al ritme dels bastiments nòus. L'implantacion de la cerveseria Fréteur (1890) provòca quitament un boum démographique.

Pendent la Primièra Guèrra mondiala, lo vilatge situat près de la linha de Tèsta provòca la siá destruccion en mai de 95 %, e entrenarà un net ralentissement de lo sieu essor. Caldrà esperar los ans 1930 per veire un renouveau economic e social.

Uèi, Capinghem #qu'a vist la siá populacion duplicar en trenta ans, presente dos aspèctes. La cœur del pòble ancian a l'entorn de la glèisa a gardat lo sieu caractèr rural. Per oposicion, los nombroses bastiments a l'entorn dels grands aisses viaris lududes donan un aspècte mai urban.

Tèxte originau de l'article francés

Le premier acte connu remonte à 1124. Il s’agit de la donation de la dîme à Saint Pierre de Lille.

Au Moyen Âge, la seigneurie de Capinghem ou fief de la Vichte compte comme l’une des plus importante du secteur. Elle passe ensuite à la famille Vilain de Gand dont l’illustre Maximilien, Comte d'Isenghien, est connu pour avoir sévèrement réprimé les ravages des Gueux (iconoclastes) en 1566.

En 1646, lors du siège d'Armentières, les maréchaux de Gassion et de Rantzau, dirigeant l'armée française contre Lomme, assiègent la paroisse.

Un dénombrement daté de 1543 donnait 33 feux (maisons). On en compte aujourd'hui plus de 850.

Le village qui appartenait aux Pays-Bas espagnols est rattaché à la France en 1668.

A la Révolution Française, sous l'impulsion d'Augustin François Tirant, premier maire, un nouvel essor économique complète l'activité agricole grâce au développement du travail du lin, du cuir et du petit artisanat.

La population de Capinghem était, en 1830, de 323 habitants dont 49 indigens secourus et 3 mendians. A cette époque, le principal genre d'industrie, dans cette commune était l'agriculture et le tissage des toiles. Les principales cultures agricoles étaient le blé, le lin et le colza, les autres cultures étaient l'avoine, le trèfle, les fèves et, en moindre part, le tabac et les légumes. Sur la superficie de 184 ha couvrant la commune, en 1830, il y avait 145 ha de terres labourables, 4 ha en prés, 26 ha en superficies plantées, 2 ha en propriétés bâties et 6 ha en routes, rivières, etc. (Sc. Annuaire statistique du Nord -Danel, 1830) Pendant tout le sègle XIX , la population ne cesse d'augmenter au rythme des constructions nouvelles. L'implantation de la brasserie Fréteur (1890) provoque même un boum démographique.

Pendant la Première Guerre mondiale, le village situé à proximité de la ligne de Front provoque sa destruction à plus de 95 %, et entraînera un net ralentissement de son essor. Il faudra attendre les années 1930 pour voir un renouveau économique et social.

Aujourd'hui, Capinghem qui a vu sa population doubler en trente ans, présente deux aspects. Le cœur du village ancien autour de l’église a gardé son caractère rural. Par opposition, les nombreuses constructions autour des grands axes routiers lui donnent un aspect plus urbain.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Christian Mathon    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
317 289 290 288 318 328 305 263 255

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
250 287 290 270 298 291 306 270 313

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
327 357 353 283 351 459 582 630 722

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
981
996
927
1 130
1 170
1 524
1 596
1 607
1 617
2009 2010
1 626
1 648
1 620
1 644
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar