La Capèla Sixtina es un dels mai famoses tresaurs artistics de la Santa Ses, bastida entre 1471 e 1484, a l'epòca del papa Sixt IV, d'ont li ven son nom, e mai qu'inicialament se nomenava Capèla Palatina.

Exterior de la Capèla Sixtina
Plafon de la Capèla Sixtina

Lo seu arquitècte foguèt Giovannino de Dolci. Es coneguda dins lo mond entièr per èsser la sala ont se celèbra lo conclau e autras ceremonias oficialas coma los coronaments papals, e mai per èsser estada decorada per Michelangelo Buonarroti. Se tròba a la dreta de la Basilica de Sant Pèire, après la Scala Règia, e a l'origina servissiá coma capèla a l'interior de la fortalesa vaticana.

La capèla es de forma rectangulara e fa 40,93 m de long per 13,41 m de larg (las dimensions del Temple de Salomon segon l'Ancian Testament). Sa nautor es de 20,7 m.

Sa decoracion picturala constituida de frescas comencèt a l'acabament de la construccion; i participèron Sandro Botticelli, Lucca Signorelli, Perugino, Pinturicchio e Ghirlandaio entre autres.

La paret sus l'autar màger, amb una superfícia de 13,7 m per 12,2 m, l'ocupa lo Jutjament Darrièr. Al centre de la vòlta son representadas nòu scènas rectangularas sus la Creacion e la casuda de l'òme, flanquejadas per de profètas e sibillas, los davancièrs de Jèsus e d'arquitecturas e esculturas simuladas.