Businhargues

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Businhargues (Buzignargues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Businhargues
Buzignargues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa de Businhargues.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 46′ 16″ N, 4° 00′ 20″ E
Superfícia 4,61 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
133 m
60 m
40 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva [1]
Canton
3407
Sant Geli dau Fesc (Càstias abans 2015)
Intercom
243400637
CC dau Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Agnès Rouvière-Esposito
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
350 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

355 ab.
Densitat 59,87 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34160
Còde INSEE 34043

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Businhargues
Galargues
Sant Bausèli de Montmèl  
Montaut Sant Alari de Belvéser

Toponimia modificar

La prononciacion es [bœzi'ɲargés]. Las fòrmas ancianas son : de S. Nazario de Businhanicis, de Buzinhanicis, ecclesia de Businianicis, sense data [sègle XII], prior de Businhanicis en 1392, Businhargues en 1526, de Businhanicis en 1529, 1550, Bassignaigues en 1626, Buzinargues en 1648, l'eglise et Ch[âte]au de Busignargues en 1740-60, Busignargues en 1740-60, Buziniargues en 1770-71 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat, lo nom vendriá d'un nom gallo-roman d'òme *Besinius, del gallés Besius, amb lo doble sufixe -an-icum [3]. Los Féniés aiman mai lo nom d'òme Businius [4]. Segon Hamlin, Businhargues ven dau gentilici latin Buccinius, amb lo sufixe -anicis. Businhargues èra una proprietat galloromana[2]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin permet pas de menar a -argues (c- davant i > z); cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[5].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Agnès Rouvière-Esposito divèrs esquèrra foncionària
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Càstrias; es ara dau canton de Sant Geli dau Fesc.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 276, totala: 283
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
128 107 132 151 161 162 180 175 171

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
167 186 180 188 192 160 164 158 183

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
150 173 150 170 145 142 124 130 119

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
133
117
124
151
160
199
243
249
255
260
2009 2010
261
266
261
266
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 350 abitants e la densitat èra de 75,92 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. dempuèi lo 1èr de genièr de 2017 modification des limites des 3 arrondissements
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 63
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 126
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 125
  5. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251