Brionne en normand (Brionne en francés) es una comuna normanda, situada dins lo departament d'Eure e la region de la Nauta Normandia.

Brionne
Brionne
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ruïnes Del donjon cairat de la sègle XI
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 11′ 44″ N, 0° 43′ 16″ E
Superfícia 16,77 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
145 m
47 m
Geografia politica
Region istorica Normandia Armas de Normandia
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
27
EureBlason d'Eure
Arrondiment Bernay
Canton Brionne
Cònsol Gérard Grimault (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 27800
Còde INSEE 27116

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Brionne Se situa en la vallée de la Risle, entre Beaumont-lo-Roger e Pont-Audemer.

Tèxte originau de l'article francés

Brionne se situe dans la vallée de La Risle, entre Beaumont-le-Roger et Pont-Audemer.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Brionne
 Calleville (2,9km)
 Aclou (3,0km)
 Bosrobert (3,9km)
 Brétigny (4,1km)
 Authou (4,5km)
 Harcourt (5,6km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

La vila existissiá ja a l'epòca gallo-romaine, lo sieu nom a testificat jos la forma Breviodurum (Taula de Peutinger, Itinerari de Antonin), a Modèl:La s2- doncas. Malgrat aiçò, los latinisations medievales confirman pas pas aquela mencion. N'efièch, se tròba : Brionnam 1035 - 1040, Briotna 1051 - 1054, (ecclesiae) Briothnienses sègle XI[1].

Las formas medievalas postulent un *Brivoduna[2] > Brioduna > Briothna > Brionne. Lénition gauloise De Brivo- en Brio- (pont), testificat en una inscripcion[3] E lénition francesa /d/ > /th/ > /∅/.

Los produchs de Brivodurum son desparièrs, quant-a-eles : Briare (Brivodurum, Peutinger), Brieulles-sus-Meuse (Briodurum 984), èca.

Montilha seriá una variante de dunum, testificada en Therdonne (Oise)[2].

Tèxte originau de l'article francés

La ville existait déjà à l'époque gallo-romaine, son nom est attesté sous la forme Breviodurum (Table de Peutinger, Itinéraire d'Antonin), aux Modèl:S2- donc. Cependant, les latinisations médiévales ne confirment pas cette mention. En effet, on trouve : Brionnam 1035 - 1040, Briotna 1051 - 1054, (ecclesiae) Briothnienses sègle XI[4].

Les formes médiévales postulent un *Brivoduna[2] > Brioduna > Briothna > Brionne. Lénition gauloise de Brivo- en Brio- (pont), attesté dans une inscription[5] et lénition française /d/ > /th/ > /∅/.

Les produits de Brivodurum sont différents, quant-à-eux : Briare (Brivodurum, Peutinger), Brieulles-sur-Meuse (Briodurum 984), etc.

Duna serait une variante de dunum, attestée dans Therdonne (Oise)[2].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Gérard Grimault    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 553 1 682 2 118 1 620 2 645 2 891 3 098 3 159 3 302

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 601 3 940 4 037 3 550 3 763 3 658 3 746 3 577 3 520

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 521 3 351 3 272 3 014 3 087 2 930 2 993 3 196 3 570

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
4 187
4 348
4 808
4 951
4 408
4 449
4 329
4 338
4 332
2009 2010
4 326
4 474
4 297
4 449
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Modèl:Labor
  2. 2,0 2,1 2,2 et 2,3 François de Beaurepaire, Op. Vila. Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «F. de Beaurepaire» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  3. Pierre-Yves Lambert, La lenga gauloise, edicions errance 1994.
  4.  {{{títol}}}. ISBN 2-7084-0067-3. OCLC 9675154. 
  5. Pierre-Yves Lambert, La langue gauloise, éditions errance 1994.