Bolbec

una comuna francesa

Bolbec es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Sèina Maritima e la region de la Nauta Normandia.

Bolbec
Bolbec
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La carrièra de la Republica dempuèi la glèisa de Bolbec.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 34′ 22″ N, 0° 28′ 25″ E
Superfícia 12,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
142 m
29 m
Geografia politica
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
76
Sèina MaritimaBlason de la Sèina Maritima
Arrondiment Le Havre
Canton capluòc du Bolbec
Intercom
200010700
Caux Vallée de Seine
Cònsol Dominique Metot (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Bolbécais/Bolbécaise (en francés)
Còde postal 76210
Còde INSEE 76114
Bolbec.fr

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

La vila de Bolbec a situat en amont de la vallée del comèrci (Bolbec, Lillebonne, La nòstra-Madama-de-Gravenchon), a la font del riu #que pòrta lo sieu nom. Situada a la cœur de tres vallées, la vila ofrís una kyrielle de pichons carrerons vorejats per sojorns de caractèr.

Situada en la region naturala del País de Caux, la municipalitat a traversat per un riu nomenat lo Bolbec, #qu'a donat lo sieu nom a la municipalitat, nomenada de manièra mai recenta lo riu del Comèrci.

Fichièr:Carreró parallel dins carrièra de la republica Bolbec.JPG
La Bolbec, carreró Papavoine
Tèxte originau de l'article francés

La ville de Bolbec est située en amont de la vallée du commerce (Bolbec, Lillebonne, Notre-Dame-de-Gravenchon), à la source de la rivière qui porte son nom. Située au cœur de trois vallées, la ville offre une kyrielle de petites ruelles bordées par des demeures de caractère.

Située dans la région naturelle du Pays de Caux, la commune est traversée par une rivière nommée le Bolbec, qui a donné son nom à la commune, nommée de manière plus récente la rivière du Commerce.

 
La Bolbec, ruelle Papavoine

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Bolbec
 Nointot (3,0km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

De las descobèrtas archéologiques permeton d'afirmar que Bolbec a viscut dempuèi la mai anautita antiquitat.

Lo sieu primièr senhor conegut #èsser Osbern de Bolbec (vèrs 992) e lo darrièr #èsser lo Pòrti de Charost mòrt sul échafaud revolucionari.

La vila i aguèt ocupat per las Prussiens pendent la guèrra de 1870.

Lo passat de Bolbec es fòrtament marcat per l'indústria texila #qu'a longtemps #èsser lo motor economic de la vila.

Bolbec S'es desvolopat mercés als nombroses molins #que jalonnaient lo riu en traversant la vila. Aqueles molins, al nombre de 14 al mièg de la sègle 14, an permeses lo desvolopament de l'indústria texila doncas qu'aquela utilizava l'aiga, de contunh lo vapor per far foncionar las siás maquinas. Uèi, sonque tres molins subsisteixen : un a la font del riu en lo enceinte de la fabrica Oril, un al Vallot e lo darrièr, carreró Papavoine.

A la fin de la sègle XVIII, de nombrós manufacturiers s'installan a Bolbec per produsir « índies ». A la vespra de la Revolucion francesa, Bolbec compta près de 18 manufacturas. En 1806, es 27 indienneries #qu'existisson a Bolbec, en representant près de 800 obrièrs. L'importància del texil en la vallée de Bolbec #èsser alavetz reconeguda per l'Estat, d'una part per la creacion de la Cambra dels arts e manufacturas en 1806 (#que vendrà la Cambra de comèrci e d'indústria) e d'autra part, per la creacion del Conselh dels Prud’òmes l'an 1813.

Mas al fil dels ans, l'indústria texila patís las crisis economicas. A la fin de la sègle XIX, una sòla indiennerie subsisteix. Barrarà definitivament las siás pòrtas l'an 1956. Lo darrièr talhièr de tissage barrarà en 1986.

Tèxte originau de l'article francés

Des découvertes archéologiques permettent d’affirmer que Bolbec est habitée depuis la plus haute antiquité.

Son premier seigneur connu fut Osbern de Bolbec (vers 992) et le dernier fut le Duc de Charost mort sur l’échafaud révolutionnaire.

La ville fut occupée par les Prussiens pendant la guerre de 1870.

Le passé de Bolbec est fortement marqué par l’industrie textile qui a longtemps été le moteur économique de la ville.

Bolbec s’est développée grâce aux nombreux moulins qui jalonnaient la rivière traversant la ville. Ces moulins, au nombre de 14 au milieu du sègle 14, ont permis le développement de l’industrie textile puisque celle-ci utilisait l’eau, puis la vapeur pour faire fonctionner ses machines. Aujourd’hui, seuls trois moulins subsistent : un à la source de la rivière dans l’enceinte de l’usine Oril, un au Vallot et le dernier, ruelle Papavoine.

À la fin du sègle XVIII, de nombreux manufacturiers s’installent à Bolbec pour produire des « indiennes ». À la veille de la Révolution française, Bolbec compte près de 18 manufactures. En 1806, c’est 27 indienneries qui existent à Bolbec, représentant près de 800 ouvriers. L’importance du textile dans la vallée de Bolbec fut alors reconnue par l’État, d’une part par la création de la Chambre des arts et manufactures en 1806 (qui deviendra la Chambre de commerce et d’industrie) et d’autre part, par la création du Conseil des Prud’hommes en 1813.

Mais au fil des ans, l’industrie textile subit les crises économiques. À la fin du sègle XIX, une seule indiennerie subsiste. Elle fermera définitivement ses portes en 1956. Le dernier atelier de tissage fermera en 1986.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Dominique Metot    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
4 302 4 920 4 824 6 949 9 630 9 802 9 251 9 692 9 574

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
9 834 9 577 9 603 10 143 11 105 11 575 12 007 12 028 12 239

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
11 820 11 588 11 080 10 439 10 175 10 187 10 209 10 779 11 716

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
12 212
12 716
12 555
12 461
12 372
12 588
12 100
11 917
11 801
2009 2010
11 654
11 789
11 812
11 941
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar