Besuas e Bajon

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Besuas e Bajon[1][2],[3],[4],[5] (Bézues-Bajon en francés) qu'ei ua comuna gascoa situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Besuas e Bajon
Bézues-Bajon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bajon
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 23′ 08″ N, 0° 36′ 00″ E
Superfícia 12,86 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
314 m
312 m
220 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
323
Miranda
Canton
3215
Astarac-Gimona (Masseuva abans 2015)
Intercom
243200300
CC de la Vath de Gers
Cònsol Pierre Lafforgue
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
191 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

194 ab.
Densitat 16,17 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32140
Còde INSEE 32053

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

Comunas confrontantas de Besuas e Bajon
Masseuva Belagarda e Adolins per un quadripunt Cèra
Panassac   Auçòs
Arroeda Cabàs e Lo Massès

Toponimia modificar

Besuas modificar

Segon Dauzat, Besuas que vengueré benlèu de *Vesuna, nom qui seré aparentat a Vesonna, nom prelatin d'ua font de Periguers[6]. Negre dona pas d'explicacion.

Bajon modificar

Segon Dauzat, Bajon que veng benlèu deu nom latin d'òme Bagia, dab lo sufixe -onem [7].
Auta possibilitat, citada a prepaus de Bajas, lo nom latin Baius (los Féniés)[8].
Negre non ditz pas arren d'aqueth Bajon, mes a prepaus de Bajon, comuna d'Artigat (Arièja), utiliza lo nom germanic d'òme Baio(n)[9].
Bajon qu'èra donc benlèu ua anciana grana proprietat antica qu'avè per mèste Bagia o Baius o Baio(n).

Istòria modificar

  • En 1822, la comuna de Pis-Bajon (*Pins e Bajon ?) que ho despartida énter Besuas e Bèlagarda (Besuas qu'agó Bajon e Bèlagarda qu'agó Pis)[10].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Pierre Lafforgue    
març de 1989 ? 2020 Marc Devèze PCF retirat
  1989 ?      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Masseuva; qu'es adara deu canton d'Astarac-Gimona (burèu centralizator Masseuva).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 208, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
300 192 296 301 468 439 457 474

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
444 452 430 432 409 412 416 374 369

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
340 334 340 332 326 296 292 254 250

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
242
221
149
154
145
183
205
207
211
213
2009 2010
210
213
209
212
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Demografia Pis-Bajon modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
224 247 282 305 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Lo n° INSEE qu'es estat cambiat per rasons practicas

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 82
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 46
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 128
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. II, p. 828, par. 14365
  10. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=4163