Santa Bernadeta, deth son nom vertadèr Maria Bernada Sobirós (en francés Bernarde-Marie Soubirous), [1], vaduda eth 7 de genèr de 1844 a Lorda, morta eth 16 d'abriu de 1879 a Nevers, qu'èra hilha d'un molièr de Lorda e que ho canonizada pera Glèisa Catolica per'mor d'estar estada 18 còps eth testimòni d'aparicions dera Verge Maria, ena petita tuta de Massavielha enter eth 11 de heurèr e eth 16 de julhet de 1858.

Bernadeta Sobirós
Eras paraulas occitanas dera Verge marcadas sus era hont
Paraulas de la Verge "Anatz béver ena hont"

Tà designar er objècte deras soas visions, Bernada qu'emplegava eth tèrme "aquerò". Com era lenga mairau de Bernadeta Sobirós b'èra eth occitan deths Pirenèus gascons, qu'ei en aquera lenga (segon eth credents) qu'era auré parlat era Verge. Bernada non parlè d'aver vist era Verge abans qu'aquera diguèsse era frasa "Que soi era immaculada concepcion". Pendent ua d'aqueras aparicions, Bernada que cavè eth sòl tà préner aiga. Era aiga d'aquera hont que ho rapidament reputada tà èsser miraculosa. Qu'ei en occitan qu'ei marcada ara hont miraclosa ena grafia originau Que soy era immaculada councepciou. Desempuish era debuta deth sègle XXI, un panèu tradusit en mantuas lengas que cita eras autas paraulas dera Verge : "anatz béver ena hont e v'i lavar" (escrivudas : Anat béouè en a hount et vi laoüa).

Purmèras aparicions modificar

Bernada davant era tuta de Massavielha, eth 11 de heurèr de 1858. Gravadura de Charles Mercereau.

Dijaus 11 de heurèr de 1858, en companhia dera soa sòr Maria (1846-1892), dita Toineta, e de Joana Abadia, ua amiga, Bernada que va pera riba esquèrra de Gave tà amassar òs e lenha[2]. Deth hèit dera soa santat precària, qu'esita a imitar era soa sòr e era soa amiga qui traucan era aiga glaciau deth canau deth Molin. « Hè coma nosautas ! » çò diguèron eras duas hilhas. Qu'ei alavetz surpresa per un brut, "coma un còp de vent" [3]. Que leva eth cap cap era tuta de Massavielha[4]. Que i vedó ua lutz doça. En aquera lutz, qu'apareish ua beròia enfant, de talha petita[5], vestida de blanc, soridenta, qui hè eth signe dera crotz. Bernada que recita eth son capelet. Era vision que hè signe d'aprochar. Bernada que gausa pas[4]. Era vision desapareish, shens que nat paraula estè estada prononciada. Bernada conta era soa aventura a eras soas duas companhas. E Toineta, qui avèva promés de non díder arren, conta tot a era soa mair. Eras duas sòrs recebón ua volada de còps de bastons[6].

Nòtas modificar

  1. de "sobeiran" o dilhèu e meilèu tanben Sobirons, qu'ei a díser "superiors" - eth contre de "juson" - Per Miquèu Grosclaude "Soubirous" que vieneré de "sobeiran" ; dens lo diccionari de Vastin Lespin, "sobiron" qu'ei mentavut com eth contre de "juson".
  2. Ruth Harris, op. cit., p. 19 et 20.
  3. Bernadeta Sobirós, interogada per eth comissari Jacomet eth Annada invalid (de 1858). Citat per René Laurentin, Vie de Bernadette, op. cit., p. 80.
  4. 4,0 et 4,1 René Laurentin, Vie de Bernadette, op. cit., p. 60.
  5. Bernada que parlava d'ua hilheta d'aperaquí dotze ans, d'ua petita damisèla , d'une « jeune fille » ne mesurant pas plus que sa propre taille, (1,40 mètre). Elle subit une forte pression pour consentir à abandonner l'expression « jeune fille » et à fournir une description correspondant mieux à l'iconographie mariale traditionnelle. Elle jugea la statue érigée dans la grotte trop grande et trop vieille. Toute sa vie elle fut irritée par les représentations que l'on donnait de sa vision. Ruth Harris, op. cit., p. 108-121. L'expression « petite damisèle » est citée par René Laurentin, Vie de Bernadette, op. cit., p. 79.
  6. Ruth Harris, op. cit., p. 20.

Véser tanben modificar