Banhèras de Bigòrra

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Banhèras de Bigòrra[1] (locaument: Banhères de Bigòrra[2] [3], e Bagnères-de-Bigorre en francés) qu'ei ua vila d'Occitània, en Gasconha e en Bigòrra. Que's situa administrativament en departament deths Hauts Pirenèus dera region administrativa d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Banheras de Bigòrra
Bagnères-de-Bigorre
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Coronatges.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 03′ 54″ N, 0° 09′ 02″ E
Superfícia 125,86 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
2 872 m
550 m
440 m
Geografia politica
País  Gasconha
Bigòrra Armas de Bigòrra
Contrada Haut Ador
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
65
Hauts Pirenèus Armas deu Departament deus Hauts Pirenèus
Arrondiment
652
Banhèras de Bigòrra (sosprefectura)
Canton
6504
burèu centralizator deth canton d'era Hauta Bigòrra (caplòc deth Canton de Banhèras de Bigòrra abans 2015)
Intercom
246500482
CC dera Hauta Bigòrra (residéncia)
Cònsol Claude Cazabat
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
7 103 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

7 386 ab.
Densitat 60,65 ab./km²
Autras informacions
Escais Eths cuus-lavats.
Còde postal 65200, 65710
Còde INSEE 65059

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Banhèras de Bigòrra modificar

Era prononciacion qu'ei [ba'gnéras] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : A Banheras, A Bagneres, ath sègle XII, Bagneres en 1285, de Bagneriis, en 1300 e 1342, de Banheriis, en latin, en 1300 e 1313, Banheras en 1429, Baignères (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[3].

Com per Banhèras de Luishon, Banhèras que vien de balneum, « banh », dab eth sufixe -aria(s)[4],[3].

Eth nom de Banhèras qu'ei atestat sonque despuish 1171. Era vila qu'èra citada en latin atau : Vicus aquensis « eth vilage deras aigas », Aquæ bigerritanas « Eras aigas bigordanas »[3].

Miquèu Grosclaude qu'escriu a bon dret Banheras (de Bigòrra) : eth resultat deth sufixe latin -arias qu'ei -èras (è obèrta), mes pr'amor dera nasala nh, è que's barrè en é, fenomèn corrent en gascon, que totun non se non pas en una grafia larga[3]. Apuèi, la a finau passa a e, perque los noms feminins en -as son prononciats es[3].

Solanhets modificar

Era prononciacion qu'ei [soula'gnéts] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : quartier des Soulagnets en 1749, Soulagnets en 1790, Soulaignet (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[3].

Segon Robèrt Aymard [qui sièc eth diccionari Palay], solanhet qu'ei un diminutiu de solan, « tèrra ath sorelh, penent de montanha expausat ath sud »[3]. Tots eths Solanhet(s) correspónen pas a aquera situacion geografica; Soulagnet qu'ei tanben un patronime biarnés[5] e eras aglomeracions petitas o ostaus d'aqueth nom que pòden estar nommats d'après eth proprietari.

Er' Espona modificar

Era prononciacion qu'ei ['éra 'spouna] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : Lesponne en 1790, Lesponne (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[3].

Eth mot espona qu'ei un toponime pro espandit [ath sud dera] Gasconha e mei qu'en hauta montanha. Que vien regularament deth latin sponda. Eth sens d'origina qu'ei de « bòrn de lièit », puèi de « flanc d'un naviri ». En gascon, que correspón a un flanc de montanha, ua desnivelacion alongada, que hè bordadura o eventuaument limit naturau. Miquèu Grosclaude que pensa eth nom designava era longa vath quasi rectilinèa der Ador dera Espona, puish qu'estó hornit après ath vilatge[3].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 2017 2026 Claude Cazabat divèrs centre retirat dera Foncion Publica
agost de 2013 junh de 2017 Jean-Bernard Sempastous UDI puish LREM professor, deputat despuish 2017
març de 1989 agost de 2013 (mòrt en foncions) Rolland Castells UDF, puish Aliança centrista conselhèr regionau (1986-2004), conselhèr generau (1988-2013)
març de 1977 1989 Eugène Toujas PCF emplegat de las pòstas, conselhèr generau (1976-1988)
març de 1965 1977 André de Boysson RI cap d'entrepresa, conselhèr generau (1970-1976)
  1965      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 7633, totala: 8163
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
8 448 8 467 8 489

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 9 508 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 8 455 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
10 314
10 216
9 947
9 242
8 424
8 048
8 030
8 016
8 003
8 678
2009 2010
8 040
8 717
8 047
8 725
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 era populacion qu'èra de 7103 abitants e era densitat qu'èra de 56,44 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab era comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Tanben prononciat [baɲˈeɾɔs] dens airaus pròches segons Eric Gonzales (https://wikigram.locongres.com/index.php?title=5._Sous-dialectes_et_parlers_gascons). Lo lingüista e toponimista Patrici Pojada qu'accèpta la grafia Sales per Salas, en seguent la prononciacion locala, alavetz qu'arrefusa Banhères.
  2. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 84
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 et 3,09 Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=915&titre=bagneres-de-bigorre
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 46
  5. https://www.filae.com/nom-de-famille/SOULAGNET.html