Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn al-Sàïgh ibn Bajja (en arabi: أبو بكر محمد بن يحيى بن الصايغ, Abū Bakr Muhammad ibn Jahya ibn al-Sājig ibn Bājjah) o, simplament Ibn Bajja (en arabi ابن باجة), conegut en Euròpa jol nom latinizat d'Avempace, foguèt un filosòf andalós nascut a Saragossa entre 1070 e 1090, e mòrt a Fes en 1138, erudit tanben en medecina, poesia, fisica, botanica, musica e astronomia.

Lo sieu pensament aguèt una granda influéncia subre Averroès e Albert Magne. Foguèt mèstre de l'erudit andalós Ibn Tufayl e exerciguèt una influéncia decisiva dins son òbra. La majoritat dels sieus escrits foguèron pas acabats, pr'amor de sa mòrt precipitada.

Son òbra màger, Lo regim del solitari, es una protèsta morala contra lo materialisme e la vida mondana de las classas dominantas de l'epòca. Afirmava que, essent la corrupcion de la societat, l'òme qu'a comprés sa veritabla condicion a de se mantenir a la talvera, coma a minim en pensament.

Ligams extèrnes modificar

  • cat Avempace [1]L'enciclopèdia