L'autostereoscopia es un tipe de representacion d'imatge en relèu o estereoscopic necessitant cap de dispositiu complementari per donar l'efècte tridimensional. Atal, un ecran autostereoscopic aficha l'efècte de relèu sens que, per exemple, lo pòrt de lunetas especialas associadas siá necessari.

Lo principi de l'autostereoscopia existís en fotografia dempuèi lo començament del sègle XX. Atal, de cartas postalas, de pichons objèctes an expleitat lo procediment mai ancian, basat sus la tecnica dels malhums lenticularis. Los mai evoluats son axats sus de tecnologias coma l'olografia, la projeccion sus de supòrts aquatics, fums, vapors, gases inèrtes, « fotostereosintèsi », eca.

Autostereoscopia de malhum lenticular modificar

L'impression de relèu es obtenguda mercé a un malhum de microlents plaçat a la superfícia de l'imatge, constituit d'imatges imbricats representant caduna un punt de vista pris jos un angle diferent. Lo malhum permet d'adreçar a cada uèlh un imatge diferent, lo cervèl de l'observador redona alara lo relèu.

Inventat en 1908 per Gabriel Lippmann puèi realizat en 1920 per Hess, lo principi del malhum lenticular foguèt pron melhorat per la fotografia per Maurice Bonnet.

Alara que dos punts de vista sufison a donar le relèu, Maurice Bonnet aviá multiplicat de punts de vista fins a un desfilament de contunh simultanèu de l'optica e de la fenda de separacion, arribant atal a l'equivalent d'una infinitat de punts de vista.

 
Vaquí un exemple de la permutacion circulara de las colors roge verda e blava, amb de lents esferics, per un ecran permetent la vision de 4 imatges diferentas, çò que dona 3 parelhs estereoscopics corrèctes - solucion adaptada als ordinators personals e telefòns mobils.

En 1987, lo Francés Pierre Allio adaptèt aquel principi a la vidèo, creant una cadena complèta dempuèi la captura fins a l'afichatge puèi comercializa d'ecrans autostereoscopics de malhum lenticular que nomena alioscopia[1], e la depausèt jos la marca Alioscopy[2]. D'autras marcas comercializan d'ecrans basats sus aquela tecnologia, que l'american Magnetic[3]. L'una de las caracteristicas d'aqueles ecrans es de donar mai de punts de vista que los dos estrictament necessaris (respectivament 8 per Alioscopy, 6 o 9 segon los modèls per Magnetic), de biais a permetre un posicionament mai liure dels espectators; los ecrans son dichs « multiscopics ».

En 2009 e 2010, totes los grands fabricants que Philips e LG subretot presentèron lors ecrans autostereoscopics, qu'utilisan gaireben totes de malhums lenticulars de lents cylindrics clinats.

Lo francés Franck Guigan adaptèt a la television en relèu lo sèu principi d'Imatgeriá lenticulara de lents esferics dispausats en nis d'abelhas, en prepausant de disposicions adaptadas a 4 e a 10 vistas diferentas, que melhoran sensiblament la resolucion percebuda pels espectators.

Los grands productors d'ecrans indican generalament que l'arrivada dels ecrans autostereoscopics dins los fogals se fará pas abans 2016, e que lor usatge será limitat fins alara a la publicitat dins de luòcs publics.

Autostereoscopia a barrièra de parallaxa modificar

Tanben utilizada en vidèo, lo principi es per l'enssecial lo meteis que l'autostereoscopia de malhum lenticular, a la plaça de qu'un filtre (la barrièra) distria en alternança los punts de vista destinats a l'un o l'autre dels dos uèlhs. La barrièra de parallaxa es mai anciana que l'ecran lenticular (Berthier, 1896). Coma pel malhum lenticular, un bon posicionament de l'espectator es necessari. Mas al contrari dels malhums lenticulars las posicions lateralas per plan veire l'imatge entièr son totas a la meteissa distança del plan de l'imatge. Aquela tecnologia es, entre autres, utilizada pels ecrans de las marcas Tridelity[4](2 o 5 punts de vista), Spatial View[5] (5 punts de vista), NewSight[6] (8 punts de vista), coma la Nintendo 3DS.

Autostereoscopia d'illuminacion modificar

S'agís d'una varianta de la barrièra de parallaxa, en fach constituida de doas barrièras de parallaxe superpausadas. Sistèma inventat en 1987 per Kaneko compausat d'un ecran de cristals liquids superpausat a un ecran compausat de colomnas luminosa d'una largor de dos pixèls. Les colonmas paras son vista par l'uèil esquèrra e las colonmas imparas per l'uèlh drech. Sistèma desvolpat per las societats Sharp e NEC.

Autostereoscopia d'ecran olografic modificar

Un element optic olografic (HOE) es plaçat debans l'ecran de visualizacion. Los imatges per ambedos uèlhs son cadunas projetadas per un projector LCD e rebatida per un miralh sus un ecran convèxe. HDS screen es commercializat par Physical Optics Corporation.

Produccion d'imatges per sistèmas autostereoscopics modificar

Gaireben totes los sistèmas autostereoscopics son de fach multiscopics (donan mai de dos punts de vista); lo problèma es doncas de capturar un nombre de vista multiple e quin que siá d'una scèna. Coma per l'estereoscopia « mono », aquò es gaireben aisit dins lo cas d'imatges de sintèsi, perque los imatges son calculats per ordinator; de solucions de plugins per de logicials de 3D existisson (Alioscopy per 3DS Max, Spatial View per 3DS Max e After Effect, eca.) e permetan de facilitar lo calcul dels diferents punts de vistas. La presa de vista multiplas d'imatges vertadièra es al contrari mai dificilas, e demanda de material dedicat. L'entreprisa Alioscopy desvelopa un sistèma multicamera.

Nòtas e referéncias modificar

  1. (fr)Bourdin, Verbataz, Allio, Alioscopie : procédé pour la prise de vue vidéo ou la synthèse d'images en relief et la visualisation sans lunettes, Société Soder, groupe Le Particulier Ed, (ISSN 0030-2430), 1991, vol. 71, no 1, p.26-32
  2. Alioscopy
  3. Magnetic
  4. Tridelity
  5. Spatial View
  6. NewSight