Aunat

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Aunat (Aunat en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Aunat
Aunat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala d'Aunat.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 47′ 41″ N, 2° 05′ 46″ E
Superfícia 10,62 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 200 m
940 m
593 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1114
La Nauta Val d'Aude (Bèlcaire abans 2015)
Intercom
200043776
CC dels Pirenèus audencs
Cònsol Christophe Piquemal
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
65 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

65 ab.
Densitat 4,52 ab./km²
Autras informacions
Gentilici aunadòis [1]
Còde postal 11140
Còde INSEE 11019

Geografia modificar

Perimètre del territòri modificar

  Jocon  
Redoma N Beceda de Saut
O    Aunat    E
S
Fontanes Escolobre

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : Honacum en 1313, Honatum en 1367, Honat en 1572, Honorat..., Haunat en 1594, Omiatum = Onnatum als sègles XIII-XVIII, Hounat en 1639, Aunat en 1781. La prononciacion occitana es Aunát [2], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [aw'nat].
La prononciacion segon Fritz Krüger es tanben [aw'nat] [1].
Aunat vendriá segon Dauzat del nom gallic d'òme Aunus, ambe'l sufixe -acum [3], latinizacion del sufixe gallés -*aco(n). Aunat èra donc, dins l'idèa de Dauzat, una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Aunus. Lo nom gallic Aunos es atestat abondosament [4]. Mes l'atestacion de 1313 fariá puslèu pensar a un nom en O- e se cal virar cap a Xavier Delamarre, especialista del celtic, que cita *onnācon, un compausat de onno-, « fraisse » ambe -ācon-, pr'aquò sense citar Aunat [5]. Empacha pas : lo vilatge se seriá benlèu fondat sus l'emplaçament d'un bòsc de fraisses. L'aglutinacion de la preposicion a explicariá l'iniciala de la fòrma modèrna : a *Onac ----> *Aunac. Per la finala consonantica e lo passatge de -ac a -at, i a mai de dificultats. Se pòt benlèu supausar que coma dins l'oèst occitan (Gasconha, Agenés, Lemosin, Marcha), i aviá de gentilicis sense sufixe, donc dins lo cas present *Onac/*Aunac ------> les *onacs/*aunacs [-ats] (los abitants), e fin finala lo nom del vilatge o de la parròquia riscava de se tornar interpretar *Onat/Aunat.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2018 2026 Christophe Piquemal    
2014 2018 Henri Vaquer    
2008 2014 Jean Séguéla    
2001 2008 Lucien Faure    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Bèlcaire; es ara del canton de Haute-Vallée de l'Aude (en francés), donc de La Nauta Val d'Aude.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 48, totala: 48
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
354 331 435 481 507 514 495 498 494

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
442 473 474 469 429 428 411 405 439

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
403 339 313 253 253 218 208 200 172

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
150
134
119
82
55
52
48
49
46
46
2009 2010
42
42
39
39
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 65 abitants e la densitat èra de 6,12 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 et 1,1 http://archive.org/stream/revuededialectol03sociuoft#page/n154/mode/1up p. 147
  2. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 15, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f107.item.texteImage
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 37
  4. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 67
  5. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 211