Audon

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Audon[1],[2] ( en francés tanplan com en occitan) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Audon
Audon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sent Laurenç d'Audon.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 47′ 54″ N, 0° 49′ 30″ O
Superfícia 7,55 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
55 m
40 m
8 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
75
Aquitània Nava
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
401
Dacs
Canton
4026
Lo País Morcenés Tarusate (Tartàs Èst avant 2015)
Intercom
244000766
CC deu País Tarusate
Cònsol Laurent Nolibois
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
378 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

384 ab.
Densitat 46,36 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 40400
Còde INSEE 40018
http://www.mairie-audon.fr/

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

  Tartàs  
Begar N
O    Audon    E
S
Vic d'Auribat Onard Gots

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [u'ðuŋ]. Las fòrmas ancianas que son affarium de Audon en 1276, Audon (mapas de 1638, 1647, 1714 e 1733) [3].

Dauzat qu'explica lo toponime per un nom germanic d'òmi Aldo au cas regime [4], Negre (citat per Bénédicte Boyrie-Fénié) qu'i ved un nom de persona Audon e Astor (tanben citat per Bénédicte Boyrie-Fénié) un nom d'òmi d'origina germanica basat sus l'arrasic aud- : idèa de bonur, de riquessa, au cas regime o com diminutiu [3].

Bénédicte Boyrie-Fénié que conclutz en acòrd dab las proposicions precedentas sus la proposicion d'un nom germanic d'òmi Aldone au cas regime; lo toponime, classat dens l'estrata « dialectau » per Negre, qu'ei probablament medievau (lo nom de familha Daudon, Dodon (sens de « hilh d'Audon ») qu'existeish enqüèra dens lo departament) [3].

Istòria modificar

Eraudica modificar

 
Vila d'Audon.

"Esquarterat : au 1èr de gula a la gresilha d'aur, la manèga a l'embaish, au 2au d'azur aus dus colacs d'argent nadant l'un sus l'aut, au 3au d'azur au leon d'argent, au 4au de gula a la garba de hroment d'aur ligada d'azur".

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Laurent Nolibois divèrs dreta tecnician metòde
març 1965 2014 Roland Tastet divèrs esquèrra retirat d'agricultor
  1965      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 350, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
397 393 393 443 507 501 506 514 529

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
551 530 514 503 532 550 569 540 514

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
508 505 506 406 374 370 352 334 347

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
342
325
314
279
276
275
323
340
331
334
2009 2010
322
325
321
324
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Sus d'autres projècte de Wikimedia:
 
Commons
Commons (Galariá)
 
Commons
Commons (Categoria)  Modèl:Commonscat/categories

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana.
  2. Sit Toponimia occitana
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 45
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 35