Ardres

una comuna francesa

Ardres es una comuna francesa, situada dins lo departament del Pas de Calais e la region del Nòrd-Pas de Calais.

Ardres
Ardres
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Jardin public e fortificacions
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 51′ 20″ N, 1° 58′ 42″ E
Superfícia 13,52 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
17 m
2 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
62
Pas de Calais Armas del Departament del Pas de Calais
Arrondiment Saint-Omer
Canton Ardres
(capluòc)
Intercom
246201123
de la Région d'Ardres et de la Vallée de la Hem
Cònsol Ludovic Loquet (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 62610
Còde INSEE 62038
Ardres
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 50° 51′ 20″ N, 1° 58′ 42″ E
Superfícia 13,52 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
17 m
2 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
62
Pas de Calais Armas del Departament del Pas de Calais
Intercom
246201123
de la Région d'Ardres et de la Vallée de la Hem
Cònsol Ludovic Loquet (2001-2008)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 62610
Còde INSEE 62038

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Ardres
 Brêmes (0,5km)
 Autingues (1,8km)
 Balinghem (2,4km)
 Louches (3,3km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

A l'epòca gallo-romaine, Ardres èra una bourgade prospère mercés a lo sieu mercat agricòla.[cal referéncia]

Al sègle xi, Arnoul sègle i lo Procurador, baron del comtat de Guînes erigeix lo donjon de Ardres.

En 1395, lo matrimòni de Richard II e de Isabelle de França i i aguèt celebrat[cal referéncia]. En 1428 (lo 13 de decembre), Una tropa anglesa venguda de Calava, cerca per una nuèch negra a s'apoderar de Ardres, mas los soldats cara a una populacion #que se defend pòdon pas #que incendiar lo faubourg[1].

Al sègle xvi, la vila acuèlha Modèl:François Ier de França, #que tròbe Henri VIII de Angleterre en lo moment de l'entrevista del Camp del Llençol d'Aur, del 1er al 24 de junh de 1520.

En 1546 (lo 7 de junh), lo tractat de Ardres clôt las guèrras dintre François Eer de França e Henri VIII de Angleterre.

En 1596, lo archiduc Albert d'Àustria s'apodera de Ardres après un banc : la vila i aguèt retut l'an 1598, a la patz de Vervins.

En 1620 (lo 30 de decembre) Louis XIII, a Calava, ordonna #que se démolisse la Citadelle de Ardres bastida pel governador M de Montcavrel. Aquel cerca veire lo Rei a Calava, mas Louis XIII refusi de lududes parlar e partís l'endeman a Boulogne[1].

Tèxte originau de l'article francés

À l'époque gallo-romaine, Ardres était une bourgade prospère grâce à son marché agricole.[cal referéncia]

Au sègle xi, Arnoul sègle i l'Avoué, baron du comté de Guînes érige le donjon d'Ardres.

En 1395, le mariage de Richard II et d'Isabelle de France y fut célébré[cal referéncia]. En 1428 (le 13 décembre), Une troupe anglaise venue de Calais, cherche par une nuit noire à s'emparer d'Ardres, mais les soldats face à une population qui se défend ne peuvent qu'incendier le faubourg[1].

Au sègle xvi, la ville accueille Modèl:François Ier de France, qui rencontre Henri VIII d'Angleterre lors de l'entrevue du Camp du Drap d'Or, du 1er au 24 juin 1520.

En 1546 (le 7 juin), le traité d'Ardres clôt les guerres entre François Ier de France et Henri VIII d'Angleterre.

En 1596, l'archiduc Albert d'Autriche s'empare d'Ardres après un siège : la ville fut rendue en 1598, à la paix de Vervins.

En 1620 (le 30 décembre) Louis XIII, à Calais, ordonna qu'on démolisse la Citadelle d'Ardres construite par le gouverneur M de Montcavrel. Celui-ci cherche à voir le Roi à Calais, mais Louis XIII refuse de lui parler et part le lendemain à Boulogne[1].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Ludovic Loquet    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 596 1 466 1 645 1 844 2 016 2 150 2 195 2 112 2 071

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 031 2 277 2 189 2 143 2 223 2 293 2 274 2 473 2 522

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 597 2 717 2 785 2 839 2 708 2 625 2 719 2 901 2 939

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 997
3 195
3 126
3 390
3 936
4 154
4 191
4 193
4 203
2009 2010
4 213
4 281
4 223
4 292
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 Ephémérides sus l' istòria de Calava e de los sieus environs per J. Goutier Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Goutier» està definit diverses vegades amb contingut diferent.