Un apanatge es 'na concession de feu, presa sus lo domeni reiau, facha per lo sobeiran reinant a sos filhs mai joves exclús de la succession. Lo mot ven dau bas-latin ad panem que significa «per balhar de pan». La practica daus apanatges se desvolopet emb l'extension de l'autoritat reiala a partir dau segle XIII, puei desapareguet a partir de la fin de l'Atge Mejan emb l'afirmacion de l'autoritat exclusiva de l'estat reiau.