Ahetze

una comuna francesa

Ahetze qu'ei ua comuna deu Bascoat, en Labord. Qu'ei administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics dens la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Ahetze
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 24′ 24″ N, 1° 34′ 12″ O
Superfícia 10,56 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
100 m
7 m
Geografia politica
Region istorica Bascoat
Parçan Labord Armas de Labord
Estat França
Region
75
Nòva Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment Baiona
Canton Ustàrits
Intercom
200000990
du Sud Pays Basque
Cònsol Philippe Elissalde (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 941 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 978 ab.
Densitat 183,81 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 64210
Còde INSEE 64009

Lo gentilici qu'ei aheztar.

Geografia modificar

Las comunas tòcatocantas que son Bidart au nòrd, Arbona e Arcangós au nòrd-èst, Sent Joan de Lus a l'oèst e Sent Pèr de Nivela au sud.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Philippe Elissalde    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1941, totala: 1978
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
415 418 433 511 524 608 579 577 644

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
620 605 595 567 553 543 540 529 533

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
550 523 537 485 456 507 459 428 460

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
479
484
567
869
1 069
1 318
1 468
1 473
1 585
1 617
2009 2010
1 697
1 731
1 809
1 844
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


De véder modificar

  • Glèisa de Sant Martin (sègle XVII): qu'ei situada suu Camin de Sant Jaume. Que s'i arremarcan los retaules, ua estatua en husta de Sant Jaume e ua crotz de procession deu sègle XVI, qui estó considerada un objècte diabolic per l'inquisidor Pierre de Lancre durant los procèssus de broisheria de 1609 au Bascoat.
  • Ostau Ostalapia: gràcias a los sons murs aqueth ostau tradicionau basco qu'estó alberga deus romius deu Camin de Sant Jaume mes tanben abric o refugi de las atacas deus piratas e deus lairons de la mar peus estatjans de Guetaria e de Bidart.

Galariá modificar

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar